divendres, 4 d’octubre de 2013

Súmate, com no podia ser d'altra manera

Comentari sobre:
Ple a Bellvitge en la presentació de Súmate, col·lectiu de castellanoparlants independentistes. Per M. Colomer. Diari Ara, 3 octubre 2013. http://www.ara.cat/politica/Catalunya-metropolitana-independentistes-castellanoparlants_0_1004299826.html

SÚMATE: por convicción, por origen y, sobre todo, por compartir un futuro. Per @francescabad, blog Dies de fúria, 3 octubre 2013. http://diesdefuria.blogspot.com.es/2013/10/sumate-por-conviccion-por-origen-y.html

L'associació Súmate reivindica la independència de Catalunya (vídeo tertúlia). 8tv, 3 octubre 2013. http://www.8tv.cat/migdia/videos/lassociacio-sumate-reivindica-independencia
____________________
"Venim del nord, vemim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat..."
Som un sol poble ple de gent diferent, i a més ens agrada que així sigui. Disfrutem cada dia de la diferència, en els llocs de feina, als bars, veient el futbol, a les festes populars, als concerts, als ajuntaments, en associacions de tot tipus, als dinars familiars i sopant amb els amics, de vegades plorant i rient junts, i ara també en la construcció del nostre estat, casa comuna. Ho disfrutem i ens il·lusiona perquè hem crescut junts en aquest país. No sé si d'això se'n diu identitat, però sí que sé que és real i que ens fa indestructibles.

Serà, perquè així ho estem decidint, i serà a la manera de tots perquè, més enllà de sentir-nos units, som fils teixits en un mateix tapís.

Vamos a por ello !!*!!
____________________

Vegeu: http://www.sumate.cat/p/portada.html

dijous, 3 d’octubre de 2013

El factor Duran ja dura massa

Comentari sobre:
Duran Lleida i Navarro es reuneixen per coordinar estratègies. El Periódico de Catalunya, 2 octubre 2013. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/duran-lleida-navarro-reuneixen-per-coordinar-estrategies-2711210

Lluís Corominas: "Quan Duran s'enfada se'n va als mitjans o dina amb socialistes". Diari Ara, 2 octubre 2013. http://www.ara.cat/politica/Lluis-Corominas-Duran-mitjans-socialistes_0_1003699877.html

El PSC diu que Navarro i Duran volen "abanderar" plegats la tercera via. Diari Ara, 3 octubre 2013. http://www.ara.cat/politica/psc-navarro-duran-tercera-via_0_1004299760.html
___________________

Hi ha una evidència que no es pot passar per alt: Unió té 13 diputats. Segurament aquests diputats no es corresponen a una representativitat real en quant a suport electoral, però en el parlament actual, ens agradi o no, hi són. Vull dir que en Duran i en Navarro, si poden, els faran valdre segurament per forçar la tercera opció a la pregunta, la qual cosa podria conduir a unes noves eleccions anticipades en les quals Convergència i Unió hi anessin separats –perquè suposo que no voleu caure en el parany de les tres opcions i condemnar el país a la incertesa durant dues generacions més, oi que no?–. Aclareixo que en aquest escenari pressuposo un resultat extraparlamentari per en Duran, i una incògnita potser molt a la baixa pels convergents en favor d'Esquerra.

Un altre escenari seria que la mateixa Unió Democràtica acabés abortant l'aventura Duran i el desautoritzés de forma explícita i definitiva. Aquesta possibilitat no és gens descartable. És veritat que els d'Unió són la branca més tèbia del bloc sobiranista, però no veig ni el President Joan Rigol, ni la Presidenta Núria de Gispert, ni la Vicepresidenta Joana Ortega allunyant-se del mandat del poble de Catalunya com ho està fent de forma tan desacomplexada el senyor en qüestió. En deuen estat força tips, i ja no per un tema ideològic, sinó per sentit comú i per capacitat d'assimilació de l'evolució tan ràpida del moment històric que vivim. Deixeu-me afegir que en això hi tenen a veure les intel·ligències múltiples, la intuïció, el sentit de l'oportunitat i un ego sa que no estigui hipertrofiat.

Sigui com sigui, ja n'hi ha prou d'aquest color. Ha arribat l'hora de que algú ens tregui aquest paio de sobre. Ara ja no fa gràcia. En la fase del procés en què entrem és un element de distorsió del que estaria bé poder-ne prescindir. No sé qui ho ha de fer –de veritat– però segurament a algú li toca fer-ho. Oi? Doncs que ho faci aviat. Artur, Joana, no miro a ningú, eh.

Epíleg: Hi ha professions molt dignes com ara la docència, –per exemple–, fer de taxista, o fer de carter, però per a totes elles cal tenir les qualitats necessàries.

divendres, 27 de setembre de 2013

L'ambigüitat és el pitjor dels escenaris

Comentari sobre: Joana Ortega: "La pregunta de la consulta no serà una cotilla". Diari Ara, 27 setembre 2013. http://www.ara.cat/politica/CiU-Unio-Joana_Ortega-Govern-dret_a_decidir-independencia-tercera_via_0_1000700088.html
____________________

Molts crèiem que el que s'havia de decidir era si Catalunya havia de ser un Estat del món, igual que els altres, o no. La insinuació de que una pregunta clara seria una "cotilla", a aquestes alçades de la pel·lícula, és una manipulació dialèctica intolerable i un insult a la intel·ligència de la majoria de catalans i catalanes. La inclussivitat i la diversitat, en qualsevol cas, es troba dins de les opcions, tant dels partidaris del sí com dels paridaris del no i –un cop s'hagi votat i tinguem un resultat clar– li tocarà manifestar-se en la construcció del status polític que se'n derivi. No barregem conceptes, senyora Vicepresidenta, i no fem trampa. Una pregunta múltiple i una pregunta ambígua ens condemna als llims i a la paràlisi, que és la pàtria natural de polítics mediocres i oportunistes, traficants i mercaders de drets, d'esperances i de voluntats, la qual cosa és el pitjor dels escenaris.

No ens ho faci això, no ens ho mereixem ni els del sí ni els del no. I no ho acceptarem, ja que tots tenim dret a disposar d'un escenari clar on conviure i projectar el nostre futur, sigui quin sigui, de forma tolerant i inclussiva.

dijous, 26 de setembre de 2013

Plebiscitàries al cor d'Europa, una opció gens descartable

Via Catalana a Brussel·les. 1 de setembre de 2013.
Ens hem de desplaçar, ha arribat l'hora de portar el camp de batalla al paisatge verd i ondulat del centre d'Europa. Hem de traslladar la lluïta fins al mateix cor del sistema. Us imagineu convertir les properes eleccions europees en les plebiscitàries catalanes? Sí, ja sé que s'ha dit i que ha estat descartat, però ben mirat és una opció que té molts avantatges, pocs riscos i la viabilitat blindada (l'Estat espanyol hi té poc a dir i poc a fer, penseu que els maltractadors no acostumen a fotre hòsties en públic). Fem-ne un repàs:
  1. Ens estalviaria la pregunta però en canvi permetria obtenir una resposta ben clara. El punt en el programa dels partits sobiranistes hauria de ser el compromís de renegociar el tractat de permanència a la Unió Europea de l'eventual nou Estat Català, el qual es constituïria en cas que el conjunt de les candidatures que incorporessin aquest punt obtinguessin majoria. Això fa que —de facto—, el vot a qualsevol d'aquestes candidatures es comptabilitzés com un sí a la demanda d'un estat català independent, que a més els catalans el volem integrat a la Unió Europea.
  2. En un context de crisi de l'europeisme, en el que es preveu una elevada desafecció i un augment dels vots euroescèptics, aquest missatge tan clar, contundent i europeista dels catalans, expressat directament utilitzant un dels instruments democràtics de la Unió, seria molt incòmode d'ignorar. Si a més es guanyés amb una participació elevada seria una sacsejada a tot el procés que, definitivament, quedaria internacionalitzat. Els passos següents ja us els podeu imaginar.
  3. Permetria l'expressió de tota la diversitat de sensibilitats que hi ha dins el sobiranisme, afortunadament cada cop més plural i inclussiu. Les persones favorables expressarien el seu vot a través de l'opció ideològica amb la que se sentissin més còmodes i, d'altra banda, els partidaris del no també podrien escollir entre diversos matisos, en el cas que les opcions unionistes les concretessin.
  4. Desbloquejaríem el procés a sis mesos vista de finalitzar el 2014. Eliminada la incògnita, controlaríem el calendari iniciant l'agenda del procés constituent. Això implicaria tenir l'11 de setembre del 2014 per endavant i no al darrera, per a poder-hi organitzar les accions que calguessin.
  5. Allunyaríem de les eleccions al Parlament el debat de la consulta i les podríem dedicar a debatre i a legislar sobre el nou model d'estat del que ens haurem de dotar els catalans i catalanes.
A vegades les solucions més lògiques les tenim al davant i, justament per això, no som capaços de veure-les. Que quedi com a proposta i com a reflexió.

____________________

Vegeu: Mas situa com a única solució una consulta sobre un estat català. Per Roger Mateos. Diari Ara, 26 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Mas-solucio-consulta-sobre-catala_0_1000100111.html

dimecres, 25 de setembre de 2013

Simpàtics, exòtics i temperamentals

Comentari sobre: L'extraordinària força del mite d'Espanya. Per David Miró. Diari Ara, 21 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/opinio/Lextraordinaria-forca-del-mite-dEspanya_0_997100325.html
____________________

No li falta raó a en David Miró quan diu que Espanya és un mite molt poderós. Efectivament l'estat al què (actualment) pertanyem representa aquest rol en l'imaginari occidental. Tot i que molts dels valors que transmet siguin negatius, se li perdonen precisament per encarnar aquest mite. Segurament si Alemanya o els Països Baixos cometessin infraccions flagrants a la democràcia –com ara impedir l'accés a les urnes a una majoria de ciutadans, o imposar una pena de presó per parlar en la pròpia llengua davant un agent de l'autoritat que no ho permet–, serien molt mal vistos per la comunitat internacional, però si ho fa Espanya, l'Espanya salvatge, exòtica i temperamental.... és com si d'alguna manera ja li toqués. En el rol que representa el seu mite, el respecte a la democràcia no és una exigència prioritària, com tampoc ho és la serietat en el treball o la solvència. En virtud del mite, se li perdonen moltes coses.

Potser valdria la pena realitzar un estudi rigurós sobre l'arrelament d'aquest mite en els països –diguem-ne– més rellevants. Al cap i a la fi, necessitarem suports, i caldrà conèixer a fons aquest tipus de qüestions per a posar en marxa les estratègies adequades.


dimarts, 24 de setembre de 2013

El tauró de la renovació pedagògica

Comentari sobre: Roger Schank: "L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida". Per Lara Bonilla. Diari Ara, 24 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Roger-Schank-Lescola-densenyar-guanyar-se_0_998900109.html
_________________________

Roger Schank és un polemista i, d'altra banda, no planteja res novedós. Des del món de l'educació portem uns quants anys plantejant la superació d'aquest model uniformista i industrial que encara és el patró imperant en la metodologia i en l'organització educativa. Tanmateix no ho fem carregant contra l'escola ni contra la formació humanística de joves i nens. Ho fem des de la reflexió, el coneixement de la realitat educativa i des del compromís amb la societat que, si bé va mancada d'emprenedors i de gent que es guanyi la vida, també necessita ciutadans amb capacitat crítica i que sàpiguen qui són, d'on venen, on es troben i on volen anar.
Darrera d'un discurs pretesament innovador, a aquest senyor se li veu el llautó neoliberal per tot arreu. No gràcies, jo no compro.