divendres, 27 de setembre de 2013

L'ambigüitat és el pitjor dels escenaris

Comentari sobre: Joana Ortega: "La pregunta de la consulta no serà una cotilla". Diari Ara, 27 setembre 2013. http://www.ara.cat/politica/CiU-Unio-Joana_Ortega-Govern-dret_a_decidir-independencia-tercera_via_0_1000700088.html
____________________

Molts crèiem que el que s'havia de decidir era si Catalunya havia de ser un Estat del món, igual que els altres, o no. La insinuació de que una pregunta clara seria una "cotilla", a aquestes alçades de la pel·lícula, és una manipulació dialèctica intolerable i un insult a la intel·ligència de la majoria de catalans i catalanes. La inclussivitat i la diversitat, en qualsevol cas, es troba dins de les opcions, tant dels partidaris del sí com dels paridaris del no i –un cop s'hagi votat i tinguem un resultat clar– li tocarà manifestar-se en la construcció del status polític que se'n derivi. No barregem conceptes, senyora Vicepresidenta, i no fem trampa. Una pregunta múltiple i una pregunta ambígua ens condemna als llims i a la paràlisi, que és la pàtria natural de polítics mediocres i oportunistes, traficants i mercaders de drets, d'esperances i de voluntats, la qual cosa és el pitjor dels escenaris.

No ens ho faci això, no ens ho mereixem ni els del sí ni els del no. I no ho acceptarem, ja que tots tenim dret a disposar d'un escenari clar on conviure i projectar el nostre futur, sigui quin sigui, de forma tolerant i inclussiva.

dijous, 26 de setembre de 2013

Plebiscitàries al cor d'Europa, una opció gens descartable

Via Catalana a Brussel·les. 1 de setembre de 2013.
Ens hem de desplaçar, ha arribat l'hora de portar el camp de batalla al paisatge verd i ondulat del centre d'Europa. Hem de traslladar la lluïta fins al mateix cor del sistema. Us imagineu convertir les properes eleccions europees en les plebiscitàries catalanes? Sí, ja sé que s'ha dit i que ha estat descartat, però ben mirat és una opció que té molts avantatges, pocs riscos i la viabilitat blindada (l'Estat espanyol hi té poc a dir i poc a fer, penseu que els maltractadors no acostumen a fotre hòsties en públic). Fem-ne un repàs:
  1. Ens estalviaria la pregunta però en canvi permetria obtenir una resposta ben clara. El punt en el programa dels partits sobiranistes hauria de ser el compromís de renegociar el tractat de permanència a la Unió Europea de l'eventual nou Estat Català, el qual es constituïria en cas que el conjunt de les candidatures que incorporessin aquest punt obtinguessin majoria. Això fa que —de facto—, el vot a qualsevol d'aquestes candidatures es comptabilitzés com un sí a la demanda d'un estat català independent, que a més els catalans el volem integrat a la Unió Europea.
  2. En un context de crisi de l'europeisme, en el que es preveu una elevada desafecció i un augment dels vots euroescèptics, aquest missatge tan clar, contundent i europeista dels catalans, expressat directament utilitzant un dels instruments democràtics de la Unió, seria molt incòmode d'ignorar. Si a més es guanyés amb una participació elevada seria una sacsejada a tot el procés que, definitivament, quedaria internacionalitzat. Els passos següents ja us els podeu imaginar.
  3. Permetria l'expressió de tota la diversitat de sensibilitats que hi ha dins el sobiranisme, afortunadament cada cop més plural i inclussiu. Les persones favorables expressarien el seu vot a través de l'opció ideològica amb la que se sentissin més còmodes i, d'altra banda, els partidaris del no també podrien escollir entre diversos matisos, en el cas que les opcions unionistes les concretessin.
  4. Desbloquejaríem el procés a sis mesos vista de finalitzar el 2014. Eliminada la incògnita, controlaríem el calendari iniciant l'agenda del procés constituent. Això implicaria tenir l'11 de setembre del 2014 per endavant i no al darrera, per a poder-hi organitzar les accions que calguessin.
  5. Allunyaríem de les eleccions al Parlament el debat de la consulta i les podríem dedicar a debatre i a legislar sobre el nou model d'estat del que ens haurem de dotar els catalans i catalanes.
A vegades les solucions més lògiques les tenim al davant i, justament per això, no som capaços de veure-les. Que quedi com a proposta i com a reflexió.

____________________

Vegeu: Mas situa com a única solució una consulta sobre un estat català. Per Roger Mateos. Diari Ara, 26 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Mas-solucio-consulta-sobre-catala_0_1000100111.html

dimecres, 25 de setembre de 2013

Simpàtics, exòtics i temperamentals

Comentari sobre: L'extraordinària força del mite d'Espanya. Per David Miró. Diari Ara, 21 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/opinio/Lextraordinaria-forca-del-mite-dEspanya_0_997100325.html
____________________

No li falta raó a en David Miró quan diu que Espanya és un mite molt poderós. Efectivament l'estat al què (actualment) pertanyem representa aquest rol en l'imaginari occidental. Tot i que molts dels valors que transmet siguin negatius, se li perdonen precisament per encarnar aquest mite. Segurament si Alemanya o els Països Baixos cometessin infraccions flagrants a la democràcia –com ara impedir l'accés a les urnes a una majoria de ciutadans, o imposar una pena de presó per parlar en la pròpia llengua davant un agent de l'autoritat que no ho permet–, serien molt mal vistos per la comunitat internacional, però si ho fa Espanya, l'Espanya salvatge, exòtica i temperamental.... és com si d'alguna manera ja li toqués. En el rol que representa el seu mite, el respecte a la democràcia no és una exigència prioritària, com tampoc ho és la serietat en el treball o la solvència. En virtud del mite, se li perdonen moltes coses.

Potser valdria la pena realitzar un estudi rigurós sobre l'arrelament d'aquest mite en els països –diguem-ne– més rellevants. Al cap i a la fi, necessitarem suports, i caldrà conèixer a fons aquest tipus de qüestions per a posar en marxa les estratègies adequades.


dimarts, 24 de setembre de 2013

El tauró de la renovació pedagògica

Comentari sobre: Roger Schank: "L'escola ha d'ensenyar a guanyar-se la vida". Per Lara Bonilla. Diari Ara, 24 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Roger-Schank-Lescola-densenyar-guanyar-se_0_998900109.html
_________________________

Roger Schank és un polemista i, d'altra banda, no planteja res novedós. Des del món de l'educació portem uns quants anys plantejant la superació d'aquest model uniformista i industrial que encara és el patró imperant en la metodologia i en l'organització educativa. Tanmateix no ho fem carregant contra l'escola ni contra la formació humanística de joves i nens. Ho fem des de la reflexió, el coneixement de la realitat educativa i des del compromís amb la societat que, si bé va mancada d'emprenedors i de gent que es guanyi la vida, també necessita ciutadans amb capacitat crítica i que sàpiguen qui són, d'on venen, on es troben i on volen anar.
Darrera d'un discurs pretesament innovador, a aquest senyor se li veu el llautó neoliberal per tot arreu. No gràcies, jo no compro.