dijous, 3 d’octubre de 2013

El factor Duran ja dura massa

Comentari sobre:
Duran Lleida i Navarro es reuneixen per coordinar estratègies. El Periódico de Catalunya, 2 octubre 2013. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/duran-lleida-navarro-reuneixen-per-coordinar-estrategies-2711210

Lluís Corominas: "Quan Duran s'enfada se'n va als mitjans o dina amb socialistes". Diari Ara, 2 octubre 2013. http://www.ara.cat/politica/Lluis-Corominas-Duran-mitjans-socialistes_0_1003699877.html

El PSC diu que Navarro i Duran volen "abanderar" plegats la tercera via. Diari Ara, 3 octubre 2013. http://www.ara.cat/politica/psc-navarro-duran-tercera-via_0_1004299760.html
___________________

Hi ha una evidència que no es pot passar per alt: Unió té 13 diputats. Segurament aquests diputats no es corresponen a una representativitat real en quant a suport electoral, però en el parlament actual, ens agradi o no, hi són. Vull dir que en Duran i en Navarro, si poden, els faran valdre segurament per forçar la tercera opció a la pregunta, la qual cosa podria conduir a unes noves eleccions anticipades en les quals Convergència i Unió hi anessin separats –perquè suposo que no voleu caure en el parany de les tres opcions i condemnar el país a la incertesa durant dues generacions més, oi que no?–. Aclareixo que en aquest escenari pressuposo un resultat extraparlamentari per en Duran, i una incògnita potser molt a la baixa pels convergents en favor d'Esquerra.

Un altre escenari seria que la mateixa Unió Democràtica acabés abortant l'aventura Duran i el desautoritzés de forma explícita i definitiva. Aquesta possibilitat no és gens descartable. És veritat que els d'Unió són la branca més tèbia del bloc sobiranista, però no veig ni el President Joan Rigol, ni la Presidenta Núria de Gispert, ni la Vicepresidenta Joana Ortega allunyant-se del mandat del poble de Catalunya com ho està fent de forma tan desacomplexada el senyor en qüestió. En deuen estat força tips, i ja no per un tema ideològic, sinó per sentit comú i per capacitat d'assimilació de l'evolució tan ràpida del moment històric que vivim. Deixeu-me afegir que en això hi tenen a veure les intel·ligències múltiples, la intuïció, el sentit de l'oportunitat i un ego sa que no estigui hipertrofiat.

Sigui com sigui, ja n'hi ha prou d'aquest color. Ha arribat l'hora de que algú ens tregui aquest paio de sobre. Ara ja no fa gràcia. En la fase del procés en què entrem és un element de distorsió del que estaria bé poder-ne prescindir. No sé qui ho ha de fer –de veritat– però segurament a algú li toca fer-ho. Oi? Doncs que ho faci aviat. Artur, Joana, no miro a ningú, eh.

Epíleg: Hi ha professions molt dignes com ara la docència, –per exemple–, fer de taxista, o fer de carter, però per a totes elles cal tenir les qualitats necessàries.

Cap comentari:

Publica un comentari