Plebiscitàries al cor d'Europa, una opció gens descartable

Via Catalana a Brussel·les. 1 de setembre de 2013.

Ens hem de desplaçar, ha arribat l'hora de portar el camp de batalla al paisatge verd i ondulat del centre d'Europa. Hem de traslladar la lluïta fins al mateix cor del sistema. Us imagineu convertir les properes eleccions europees en les plebiscitàries catalanes? Sí, ja sé que s'ha dit i que ha estat descartat, però ben mirat és una opció que té molts avantatges, pocs riscos i la viabilitat blindada (l'Estat espanyol hi té poc a dir i poc a fer, penseu que els maltractadors no acostumen a fotre hòsties en públic). Fem-ne un repàs:

1. Ens estalviaria la pregunta però en canvi permetria obtenir una resposta ben clara. El punt en el programa dels partits sobiranistes hauria de ser el compromís de renegociar el tractat de permanència a la Unió Europea de l'eventual nou Estat Català, el qual es constituïria en cas que el conjunt de les candidatures que incorporessin aquest punt obtinguessin majoria. Això fa que —de facto—, el vot a qualsevol d'aquestes candidatures es comptabilitzés com un sí a la demanda d'un estat català independent, que a més els catalans el volem integrat a la Unió Europea.
2. En un context de crisi de l'europeisme, en el que es preveu una elevada desafecció i un augment dels vots euroescèptics, aquest missatge tan clar, contundent i europeista dels catalans, expressat directament utilitzant un dels instruments democràtics de la Unió, seria molt incòmode d'ignorar. Si a més es guanyés amb una participació elevada seria una sacsejada a tot el procés que, definitivament, quedaria internacionalitzat. Els passos següents ja us els podeu imaginar.
3. Permetria l'expressió de tota la diversitat de sensibilitats que hi ha dins el sobiranisme, afortunadament cada cop més plural i inclussiu. Les persones favorables expressarien el seu vot a través de l'opció ideològica amb la que se sentissin més còmodes i, d'altra banda, els partidaris del no també podrien escollir entre diversos matisos, en el cas que les opcions unionistes les concretessin.
4. Desbloquejaríem el procés a sis mesos vista de finalitzar el 2014. Eliminada la incògnita, controlaríem el calendari iniciant l'agenda del procés constituent. Això implicaria tenir l'11 de setembre del 2014 per endavant i no al darrera, per a poder-hi organitzar les accions que calguessin.
5. Allunyaríem de les eleccions al Parlament el debat de la consulta i les podríem dedicar a debatre i a legislar sobre el nou model d'estat del que ens haurem de dotar els catalans i catalanes.

A vegades les solucions més lògiques les tenim al davant i, justament per això, no som capaços de veure-les. Que quedi com a proposta i com a reflexió.

____________________

Vegeu: Mas situa com a única solució una consulta sobre un estat català. Per Roger Mateos. Diari Ara, 26 setembre 2013. http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Mas-solucio-consulta-sobre-catala_0_1000100111.html